Acceso a usuarios

 


undef
Medalla_Jaume_IMedalla_reversoHomenaje_Agrupacion  Premio_El_Mio_Cid  


 

 

 

Top Panel

Agrupación de Comparsas de Moros y Cristianos 'MARÍTIMO' de Valencia

concierto festero (index.php/actos-de-la-agrupacion-2/concierto)


Acto Festero
Concurso Musica
Mig Any
Pregón
Concierto
Entrada
Alardo
Desembarco
Día del Patrón

Benvinguts a l'Agrupació de Comparses de Moros i Cristians 'MARÍTIM' de València

UN PREGÓ PER A LA HISTÒRIA, UN PRODIGI...

El 24 de Juny en el Teatre El Musical, el Pregoner 2010 Manuel Andrés Zarapico, davant d'un auditori expectant, ens va regalar un Pregó que entrarà en els annals de la història de la nostra Agrupació.

 

La seua prosa precisa, la seua excel·lent dicció i el seu verb fàcil ens va commoure als amants de la nostra Festa fent-nos partícips del seu gran sentiment fester.

 

Ens va fer vibrar amb la descripció que va fer dels nostres Actes: l'Entrada, el Desembarcament, el Mig Any, el Concurs... i va fer que a tots els festers assistents al Pregó se'ns posaren els pèls com a escàrpies i ens tocara la fibra més emotiva quan va dir : "I és que el fester no es disfrassa; el fester no fa meres parades; el fester no sols busca festa; el fester no es fa. El fester s’és o no s’és"

 

Va fondre en un abraç literari els barris de Russafa i Marítim pel nostre respecte mutuo per la Festa i va plasmar meridianament el seu amor per esta Ciutat. Amb un emotiu record a Manolo Ferriol, desaparegut recentment, però que en esperit va estar present per a protegir al seu amic Manuel en este Acte tan entranyable.

 

Com va dir Félix Crespo, gràcies, Don Manuel, per este extraordinari Pregó

 

_JYI8678


(fotografias cortesía de Fotografia y Video Juan Luis Barceló)

 

A continuació, reproduïm íntegre el Pregó perquè conste en la nostra hemeroteca i per a delit de tots els festers.

 


 

Félix Crespo, regidor de Festes i Cultura Popular de l’Ajuntament de Valéncia

 

Pilar Calabuig, edil del grup municipal socialista

 

Capitans de l´any 2010

 

Festeres i festers, bona nit

 

Encara a risc de resultar tòpic, no per això puc deixar de començar este pregó sense agrair profundament l’oportunitat que l’Agrupació de Moros i Cristians “Marítim” m’ha oferit d’estar hui ab tots vosatres. Una enorme satisfacció a nivell personal i professional que, per descomtat, agraïxc al colectiu en general i a Miguel Ángel Bustos en particular. Tampoc puc començar esta alocució, tret d’eixida per a les festes d’enguany, sense referir-me a l’acte en si i als meus predecessors.

La ilusió, tal com li vaig dir a Miguel Ángel quan em va cridar per a comunicar-me el meu nomenament, és immensa, no vos ho podeu imaginar, i espere respondre ab correcció, però també la responsabilitat és molta, i sobretot agarrant el relleu d’esta estrada després d’alguns íntims amics que han pregonat les vostres bondats. Queda puix tot entre amics, i ho assumixc ab l'enterea que dec. Gràcies puix, Festers del Marítim, per donar-me este regal que suposa parlar de vosatres i de les vostres festes.

 

I ara per fi alcem el teló de la película. Perque en una época on l’entreteniment i l’oci és vital, i la vida passa, pareix que algunes vegades en mers fotogrames, assistim hui al principi d’una película, una gran superproducció que té en la seua taquilla el cartell de “no hi ha entrades”. Ningú se la vol perdre. I acabarà com acaben sempre totes les històries, ab un “the end”, però que en este cas es fondrà ab el començament d’una nova superproducció. I és una superproducció perque els Moros i Cristians del Marítim són espectàcul, pur espectàcul. Pura sensació. Pur sentiment. Puresa, al cap i a la fi.

 

Ací comença la película, la vostra, la que porta la vitola de l’any 2010 i en la sinopsi de la qual intenta endormiscar les intencions un concepte indesijable: la crisi econòmica. Amics, és inevitable parlar de la crisi i de com colpeja incessablement a la societat, com martelleja les consciències i com obstaculisa el desenrollament i la prosperitat.

 

I la festa, que és el grau enèsim de consciència social, es resent i patix per culpa d’esta época de penúries. Però penseu-ho detingudament. ¿Potser no és este el millor moment? ¿Potser el guerrer no és més guerrer quan més batalla té davant de si? ¿Potser els capitans no retorcen els mànecs de les espases ab més furor i es temperen les simitarres davant de l'acatament ardorós de l’enemic? ¿I potser l’enemic no es planta enfront de nosatres en el camp de batalla ab l’objectiu de que acabe mossegant la pols? Siga puix. Plantem batalla i que mossegue miserablement la pols esta crisi que vol acovardir-nos.

 

Els envits del ferro ja es noten, em faig càrrec, però l’Agrupació de Moros i Cristians Marítim, si sap fer alguna cosa, això és sens dubte plantar batalla. I plantar cara a les adversitats. Això m’ha quedat clar al llarg de tots estos anys i de fet no espere una atra cosa de vosatres més que prodigis. Perquè si de algo és experta esta Agrupació és d’aconseguir tot el que es proposa, per més costoses i impossibles que pareguen les metes. Prodigis. L’un darrere de l’atre. I el primer d’ells, el fet d’implantar una festa com la dels Moros i Cristians en una terra com la nostra, on la sàtira la fem foc i la passió la demostrem en silenci i ab els Poblats Marítims com a epicentre. Per això la primera cosa que vull exaltar hui i deixar constància és el meu homenage al vostre corage fester. Bravo.

 

El corage del Marítim es demostra ab els fets que ens evidencia el dia a dia. Per eixemple, ab el Concurs de Composició de Música Festera. Una verdadera fita a nivell festiu i cultural, tota una aventura maravellosa a la qual he assistit gustós en totes les seues edicions, i a la que assistiré, per descomptat, quan no em cap el menor dubte de ací a uns mesos se celebre la seua III edició. Perquè se celebrarà. Perquè el Marítim fa possible l’impossible. Perquè, d’alguna forma, l’històric corage de Mio Cid seguix perenne en Valéncia, i és en el Districte Marítim on s’impregna ab major intensitat. Prodigiós.

 

El valor del Marítim, amics, també es demostra en la seua voluntat ferma de fer de la festa una entente moderna de formes d’actuar, d’amar, d’avançar i no quedar-se ancorat, anquilosats en conceptes arcaics que transformen l’esperit fester en un succedàneu de poc solage fester i res d’interés.

 

L’esperit fester, eixe a què apelava abans, eixe que es necessita per a véncer a les adversitats, ho he trobat reflectit en plenitud ací, en el poble mariner valencià. En les cares, en els gestos, en les expressions. En els moviments d’un colectiu que, encara que germà i cosí de tantes atres manifestacions festives, com les Falles o la Setmana Santa, ha sabut filtrar l’essència i fer que brodats i arabescos, damascos i cotes de malla, acers i fustes, creus i miges llunes, siguen l’ànima del seu sentiment. Un sentiment que he trobat sempre en els ulls dels components d’esta associació. Ulls festers bulliciosos i alegres, ilusionats com els ulls dels chiquets en un matí de reis. Encara que els seus reis no porten or, incens i mirra, sino esplendor, exotisme, aventura. Encreuaments d’espases i història. Grandesa.

 

I és que el fester no es disfrassa; el fester no fa meres parades; el fester no sols busca festa; el fester no es fa. El fester s’és o no s’és. Naix, i el marítim conta ab, deixar-me que ho diga, el major cens natalici de festers per metre quadrat que recorde. I puc fer esta asseveració sense por d’equivocar-me, perquè els meus ulls no m’enganyen. Mai he vist a ningú en les vostres filaes que no estiguera sentint la festa fins en l’últim dels seus poros. Potser serà una llicència poètica, ho sé. Potser serà un atre topicàs més. Em faig càrrec. Però no per això deixa de ser una veritat, ni deixaré d’evidenciar-ho, de dir-ho i d’aplaudir-ho.

 

L’ardor del fester apassiona, i apassionats sou vosatres, festers del Marítim. Eixemple clar de la festa i de fulla de ruta per a saber com cal estructurar els festejos. Un clar eixemple és l’afany per complir ab l’estructura que en totes les poblacions de la Comunitat s’intenta mantindre dins de les festes. És l’esperit de verisme i autorealisació que vos honora i que fa de les festes una veritat darrere d’una atra.

 

Una trilogia ab l’orde de la llògica. Una coherència que vos honra. Un encert darrere d’un atre. La XV Entrada pel carrer de la Reina, l’Alardo, el Desembarcament i el Dia del Patró, Sant Pere, ab la desfilada de gala, acompanyats per un impressionant mercat medieval digne de vore i resaltar, fruit de l’esforç de l’Agrupació per dotar a les seues festes de lo millor, i el concert de Música Festera a càrrec d’El Cudol, seran els punts de trobada de quatre dies de juliol que ningú té una excusa vàlida per a perdre’s. Per no parlar del fabulós Mig Any que sempre obsequieu a Valéncia. Amics del Marítim, heu aconseguit el que ya he assenyalat anteriorment. Un autèntic prodigi de festa.

 

La película comença amb un pla seqüència. Es veu l’arena, blanca, ardent, aspra i assedegada. Al fons, el murmull de l’onage. Quasi es pot olorar el salmitre. El sol comença el seu jorn. Es respira una falsa tranquilitat. Sona “Al Moro Blanc”, de Martínez Campos, i les hostes de la mitja lluna reclamen, ab el Rei Búcar del Marroc, el seu lloc en la història. Una història que, en este cas, any del nostre senyor de 1094, només li pertany a un cristià. Rodrigo Díaz de Vivar.

Els compassos de “Aliasire”, de Grau Benedito, claregen. Les tropes estan dispostes. La sang al roig i l’acer brunyit centellejant al sol. Les hostes mahometanes esperen en el pla. I Mio Cid mira ab els ulls injectats en rabia el decorat on es mouran quimèriques les aspes de la tragèdia universal, home contra home, germà contra germà, infidel contra cristià, creient contra infidel.

Victòria, clamen victòria les tropes de Mio Cid. És el moment. La història vos té reservat un tros del seu manto d'armini. Sona “Aleluya”, de Amando Blanquer, la primera marcha cristiana. Però huit anys després el foc tornarà la mitja lluna a les torres.

 

Els Moros i Cristians fan honor a una època enrocada en l’estratègia pura del combat a cara descoberta. Conceptes com l’honor, la decència, la història feta declaracions d’amor a la vida. Un cicle de vida i mort basat en la supremacia del guerrer sobre el guerrer.

 

La història és el marc en què es desembolica una festa passional que no coneix terme mijà. I eixe és el seu encant. Precisament l’exces de la festa és el que la fa única, i només aquell que l’ha provat ab verdadera devoció sap que no hi ha una atra cosa igual.

 

Els primers premis del concurs de composició que he citat anteriorment tornen a sonar, pero esta vegada en el carrer de la Reina. En el Sunset Boulevard del Marítim. I retronen una vegada i una atra. Ara ya no hi ha guerrers. O sí que n’hi ha... Nobles guerrers de la festa que encaminen els seus passos cap al prodigi de l’Entrada.

 

¿Ho veieu? L’eixida s’ha marcat, l’arrancà… El carrer s’enfila. Allà en la lluntania, la glòria del públic. L’emoció. Un colp de timbal, una floritura. El cap d´esquadra dóna les instruccions pertinents. Esquerra, dreta, esquerra. Pas darrere de pas. La cuiraça pesa… dóna igual. La capa està cremant de calor… ¡què més dóna! Seguix la música, i més ha de seguir. U, dos. Cap ben dalt. Somriure en el rostre. Alegria de viure. Alegria de ser i d’estar. Record per a aquells que ja no estan i que van estar al seu dia. Amor. Amistat. Ànima. La suor cau però el fester no ho nota. Dóna igual. Tot dóna igual. El que importa és la glòria. El prodigi dels Moros i Cristians. Cau una llàgrima, cauen centenars de llàgrimes, són d’alegria, d’emoció, del “joie de vivre” que suposa esta festa que a la vora del Mediterrani ho és com mai ho ha segut. Com sempre. En mayúscules.

 

Llàgrimes d’emoció en una festa que unix tot el que de gran tenim els valencians i que aposta per donar-ho tot a cor obert, sense esperar res a canvi. Gràcies, Marítim, perquè la ilusió que viaja ab vosatres és tan generosa que Valéncia té un deute de gratitut complicada de saldar.

 

Parlava abans de guerrers, de lluitadors. I si l’Agrupació en si és un conjunt inigualable de festers que batallen i lluiten ab tota la seua ànima per a tirar endavant la festa, al capdavant dels dos bandols teniu l’honor enguany de contar amb dos persones que eixemplifiquen eixe esperit de lluita, de superació. De valentia. Dos autèntics prodigis d’esta festa.

 

D’esta manera, hui també és un dia molt especial i inoblidable tant per a la capitana cristiana, Mª José Martínez, de la comparsa Tyris, i per a José Manuel Burgos, de la comparsa Moros de Gaibiel. Cristiana i moro, festers, apassionats, admirables i volguts per tots. Enhorabona als dos.

 

I si Marítim també se significa per alguna cosa és per la innovació i l’avançar dins de la festa. Un ànim que eixemplifica la creació de Tyris, viver de noves experiències festera i eslabó necessari per a generacions futures de festers valencians.

 

Valéncia. Ciutat que vos contempla orgullosos. Mare amant i comprensiva. Objecte a què rendir homenage. Sentit de tota una vida. I allà en la costa, el Marítim, un dels seus fills més amats i beneït ab la bondat del mar i el sol llevantins. Però jo sempre he fet cas als poetes, així que permetre’m que vos recorde que, a pesar del que he dit, el poeta àrab Al Russafi va dir que “No hi ha lloc com la Russafa”. D’allí vinc, allí vaig nàixer i allí espere passar la meua vida.

 

No sóc el primer russafeny que pregona les veritats dels Moros i Cristians del Marítim. Ni espere ser l’últim, perquè en este barri de la ciutat, i en concret en l’Agrupació de Falles de Russafa, de la que soc membre, se vos té en molt alta estima. Per això hui note la falta del nostre guia, Manolo Ferriol, gran amic d’esta Agrupació i del seu president, i que ens deixava fa unes setmanes.

 

Russafa compartix ab el Marítim la passió per la història i per la confrontació entre els moros i els cristians. Podríem dir que completa l’arc argumental valencià. Perquè fins en això és única la festa del Marítim. Guanyen els moros. Però això canviarà en 1238. I ho farà en Russafa.

 

Els Reals de Jaume I d’Aragó seran el marc. El nét del rei Llop, Zayyan de Balansiya, capitula davant del rei conquistador. I plora amargament la pèrdua de Valéncia, i en especial de la Russafa. Dies més tard, en la torre d’Ali Bufat s’erigix el penó del rei aragonés. Valéncia és conquistada. El cicle es complix al fi. Tot açò conta nostre amat 9´d’Octubre en Russafa, el nexe d’unió ab vosatres, el nostre cordó umbilical ab el Marítim i els seus Moros i Cristians. Des de chicotet, i a través de mon pare, primer director d’esta obra que és més que això, vaig aprendre a amar la història de Valéncia, algo que vosatres perpetueu des de la talaia que vos oferix la plaja de les Arenes, el carrer de la Reina i els Poblats Marítims. Vos admire, Moros i Cristians, i vos anime a continuar potenciant esta part de la festa, la que rendix honors a la història del poble valencià.

 

Al Russafi va dir que “Valéncia seguix sent la perla blanca que m´allumena per a on es vullga que jo vaja, aixina que ¿qui per sa lluentor es pareix mes a la lluna?”. Puix no era una lluna, era mija, la de l’escut dels vostres moros, i s’acompanyava d’una creu, la dels vostres cristians. La película arriba al seu fi, i és la major superproducció que ningú ha vist mai. Una ocasió única per a manifestar el treball i l’orgull que es té al ser part d’un colectiu com l’Agrupació de Moros i Cristians “Marítim”. Guardeu en el vostre cor el sentiment i protegir-ho ab cuiro i cota de malla. Armeu-vos d'ilusió. Deixar que el carrer de la Reina siga un mar en el que les onades siguen el moviment de les vostres capes. Voleu lliure com el vent. Viviu lliures com a festers. Sigau festa. Sou festa. Recordeu-lo quan sone la primera nota i el peu esquerre marque el pas. Llavors ya no hi haurà silenci, només haurà grandesa. La vostra. Un autèntic eixemple. Tal com ens teniu acostumats a tots. Simplement, deixeu-vos portar i voreu. Serà un moment històric. Un prodigi.

 

Moltes gràcies.

 

Bona nit.

 

Actualidad Festera

 

Las Provincias

 

LOGO MAFEMIC

 

 

Fotos artísticas de

Rosi Diaz del Campo

 

 

rosi1

 

si quereis alguna foto

contactad con:

This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.

 

 

 

GALARDÓ ANY JAUME I
Medalla_Jaume_I

Medalla_reverso

 

 

Premio del Concurso

de Música Festera

"CIUDAD DE VALENCIA"

Premio_El_Mio_Cid

 

 

Homenaje de AFITRA

a la Agrupación

Homenaje_Agrupacion

 

 

Joomla! Debug Console

Session

Profile Information

Memory Usage

Database Queries